Cataluña

lerida lleida cataluña tarragona cataluña barcelona cataluña gerona girona cataluña Mapa Cataluña

Pueblos

Tarragona Barcelona Lerida Gerona

El país presenta una diversitat geogràfica molt marcada en un territori relativament reduït, d'uns 32.000 km² amb una franja marítima d'uns 580 km.És situat a la costa nord-est de la Península Ibèrica limitant al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani.

L'escut de CatalunyaL'escut de Catalunya : d'or, quatre pals de gules

La llengua pròpia de Catalunya és el català, excepte a la Vall d'Aran on ho és l'aranès. Tant el català com el castellà, llengua oficial de l'Estat espanyol, són oficials en tot el territori. L'occità, denominada aranès a la Vall d'Aran, és també oficial a Catalunya. L'escut de Catalunya és l'escut dels comtes-reis sobirans de Barcelona: d'or, quatre pals de gules

Catalunya s'organitza territorialment en quatre províncies: Les capitals de província són les poblacions del mateix nom: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. les comarques són entitats integrades per municipis per a la gestió de les seves competències i serveis locals. A l'actualitat n'hi ha 41:

Alt Urgell, Andorra, Anoia, Bages, Baix Cinca, Baix Ebre i el Montsià: Montsià, Baix Ebre, Baix Llobregat, Barcelonès, Berguedà, Camp de Tarragona: Baix Camp, Alt Camp, Tarragonès, Capcir, Cerdanya: Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya, Comtat de Ribagorça: Ribagorça, Alta Ribagorça, Conca de Barberà, Conflent, Empordà: Baix Empordà, Alt Empordà, Fenolleda, Garraf, Garrigues, Garrotxa, Gironès, Llitera, Maresme, Matarranya, Noguera, Osona, Pallars: Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Penedès: Baix Penedès, Alt Penedès, Pla d'Urgell, ,Pla de l'Estany, Priorat, Ribera d'Ebre, Ripollès, Rosselló, Segarra, Segrià, Selva, Solsonès, Terra Alta, Urgell, Vall d'Aran, Vallès: Vallès Oriental, Vallès Occidental, Vallespir

Monserrat

Montserrat : És un massís de formes singularsCatalunya té una diversitat geogràfica molt marcada, tenint en compte la superfície relativament petita del seu territori. La geografia està condicionada pel litoral mediterrani, aquest, amb 580 quilòmetres de costa, i les grans unitats de relleu dels Pirineus al nord. El relleu català presenta, a grands trets, tres unitats morofestructurals generals: Les grans unitats de relleu són els Pirineus-Prepirineus, la Depressió Central o de l'Ebre i el Sistema Mediterrani Català, a més de les planes litorals i la Serralada Transversal

Existeixen a Catalunya onze parcs naturals: el Parc Natural de l'Alt Pirineu, Aiguamolls de l'Empordà, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Cap de Creus, Els Ports, Parc Natural del Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, la Serra de Montsant i la Zona volcànica de la Garrotxa; un parc nacional, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; una reserva natural, la Delta del Llobregat; i una reserva marina, les Illes Medes.

MorenetaMare de Déu de Montserrat


Montserrat : És un massís de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.El nom prové per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació. Dalt s´hi aixeca el Monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat

El nom de Catalunya -d'etimologia incerta, encara que probablement derivat de "terra de castells"- es comença a utilitzar a mitjan segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven la Marca Hispànica i que, un cop alliberats de la dominació musulmana al segle IX, s'anaren desvinculant gradualment de la tutela franca i esdevingueren sobirans.

Aquest territori sobirà, conegut com a Catalunya Vella, amb una societat de caire eminentment feudal, inicià una important expansió territorial, que començà, en el trànsit dels segles XI al XII, en temps del comte Ramon Berenguer III -el primer a ser anomenat monarca dels catalans-....al segle XIV, moment de màxima expansió territorial de la confederació catalano-aragonesa. A part del Principat de Catalunya, el seu domini s'estenia al Rosselló, el Regne de Mallorca i la resta de les Illes Balears, el Regne de València, les illes de Sicília i Sardeña i els ducats grecs d'Atenes i Neopatria. A mitjans del segle XV s'hi afegiria el Regne de Nàpols......

Entre les obres preromàniques més importants sobresurten l'església de Santa Maria de la Tossa de Montbui (Anoia), bona part del conjunt de les esglésies de Terrassa, Sant Quirze de Pedret, la porta Ferrada -única resta de l'antic monestir de Sant Feliu de Guíxols-, i d'altres. L'arquitectura romànica abunda molt a banda i banda dels Pirineus i, pel sud, arriba al Penedès. Subtilment es començà a diferenciar un estil propi depenent del territori:

Romanic L'arquitectura romànica abunda molt a banda i banda dels Pirineus catalans

-oriental: Amb esglésies de grans campanars de planta quadrada, la majoria, de la primera meitat del segle XI. En són exemples les catedrals de Girona i de Vic, monestirs de Cuixà, de Ripoll i de Breda.
-central: Amb edificis de planta complexa, els més notables són Sant Vicenç de Cardona i Sant Serni de Tavèrnoles.
-occidental: Sovint amb campanars alts i esvelts, com les esglésies d'Andorra, de l'Alt Urgell, del Pallars i de la Vall d'Aran.

-El segon romànic, també dit romànic ple o romànic internacional, s'associa en la majoria del territori al segle XII. El més notable que aporta és, juntament amb l'ús de carreus bellament tallats, la incorporació de l'escultura monumental, com a Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Besalú o Sant Pere de Galligants.

Catalunya ha donat al món moltes figures importants en els àmbits de la cultura. Els pintors catalans més coneguts internacionalment són Salvador Dalí, Joan Miró i Antoni Tàpies. El modernisme, a la fi del segle XIX es presenta com l'art nacional, en especial en les arts decoratives. Els arquitectes catalans de renom mundial d'aquest estil són Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch

Aeroports

-Aeroport del Prat, situat a quinze quilòmetres de Barcelona, és el més important de Catalunya, amb prop de trenta-tres milions de passatgers a l'any.Una de les tres terminals de l'aeroport està destinada al "pont aeri" que uneix Barcelona i Madrid amb vols constants cada hora.
-Aeroport de Girona, utilitzat especialment per les companyies de baix cost, és la base del trasllat de turistes a la Costa Brava.
-Aeroport de Reus, orientat al turisme de la província de Tarragona. A poc més d'una hora de Barcelona.
-Aeroport de Sabadell, no té vols comercials però admet aviació executiva.
-Aeroport de Lleida, inaugurat el 2010.

Camp NouL'Estadi del FC Barcelona és el Camp Nou


Els clubs de futbol més importants de Catalunya són el Futbol Club Barcelona i el RCD Espanyol, ambdós de Barcelona, que jugen a la primera divisió del futbol espanyol

Catalunya té un patrimoni gastronòmic de primer ordre, per la llarga tradició culinària (amb un dels registres culinaris escrits més antics d’Europa), per la capacitat innovadora i creativa de cuineres i cuiners del país que han esdevingut referents a nivell mundial, per la gran varietat i qualitat de productes, la diversitat de festes, fires, fòrums… entorn aquests productes i el món gastronòmic

Entre els seus elements i productes bàsics destaquem, entre les hortalisses, la ceba, l'all i el tomàquet (base del sofregit), el pebrot i l'albergínia. Calçotada: Calçots i salsa de calçots acompanyats de pa amb tomàquet i d'altres verdures i carns a la graella. Els llegums: faves, pèsols, mongetes i cigrons. La fruita es menja no solament com a postres sinó que acompanya rostits de carn i aviram. La fruita seca, ametlles i avellanes, s'integra també, sola o en picada, als plats de carn i peix. L'allioli i el romesco són dues altres salses definitòries.

Dolços i pastissos acompanyen els àpats i presenten unes varietats relacionades amb el cicle litúrgic anual: torrons i neules per Nadal, mones de Pasqua, crema de Sant Josep, coques de Sant Joan, panellets de Tots Sants

CalçotadaCalçots i salsa de calçots acompanyats de pa amb tomàquet

Un complement indispensable són els aromàtics vins del país, de gran qualitat, negres, blancs o rosats i també generosos o rancis, amb onze denominacions d'origen (D.O.):
Penedès,
Tarragona,
Terra Alta,
Conca de Barberà,
Costers del Segre,
Empordà-Costa Brava,
Priorat,
Alella ,
Pla de Bages,
Montsant i
Catalunya.

Té, d'altra banda, una ben merescuda fama l'elaboració de vins escumosos, segons el mètode «champenoise», sota la denominació «cava», especialment a la zona del Penedès (Sant Sadurní d'Anoia).

La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya. És una dansa de grup que es balla en rotllana, on els balladors s'agafen de les mans, si és possible home-dona-home-dona... mirant tots al centre de la rotllana. S'acompanya amb el so dels instruments de vent de la cobla. El ball de bastons i la jota de les Terres de l'Ebre també són danses populars catalanes, així com les cantades d'havaneres, pròpies de la costa.

El Camí de Sant Jaume de Galícia és una gran ruta cultural que permet anar d'extrem a extrem de la península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de Finisterre.

La ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir de Montserrat per arribar a Alcarràs (Lleida), on el Camí entra a l'Aragó Catalunya està vinculada des d'un primer moment amb les rutes xacobees

Monument a la Sardana

La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya



Des de l'Empordà fins a la Ribagorça, la Ruta Pirineu Comtal, travessa un bell i històric paisatge, farcit de fets, personatges i llegendes. Esglésies, monestirs, castells i viles guarden el record d'aquells temps. El tema central de la Ruta Pirineu Comtal és la història de les valls pirinenques catalanes entre els segles IX i XII

La Mancomunitat per la promoció de l'Esquí Nòrdic, és una associació de 8 municipis catalans per a la promoció i el desenvolupament de l'esquí nòrdic, que nasqué l'any 1985 arran de l'impuls d'un municipi cerdà i tres d'urgellencs: Lles de Cerdanya, Josa i Tuixén, Montferrer i Castellbò i la Seu d'Urgell.

el piragüismo en aguas bravas se ha convertido en el deporte insignia gracias a sus recursos naturales y a sus equipamientos, hasta el punto de que Sort en la comarca dels Pallars se considera la cuna de esta disciplina deportiva a escala estatal

Turisme de Catalunya - Pg. de Gràcia, 105 - 08008 T: 93 484 99 00