Cataluña
Pueblos
Tarragona Barcelona Lerida Gerona
El país presenta una diversitat geogràfica molt marcada en un territori relativament reduït, d'uns 32.000 km² amb una franja marítima d'uns 580 km.És situat a la costa nord-est de la Península Ibèrica limitant al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani.
La llengua pròpia de Catalunya és el català, excepte a la
Vall d'Aran on ho és l'aranès. Tant el català com el castellà, llengua oficial
de l'Estat espanyol, són oficials en tot el territori. L'occità, denominada
aranès a la Vall d'Aran, és també oficial a Catalunya. L'escut de Catalunya és
l'escut dels comtes-reis sobirans de Barcelona: d'or, quatre pals de gules
Catalunya s'organitza territorialment en quatre províncies: Les capitals de
província són les poblacions del mateix nom: Barcelona, Girona, Lleida i
Tarragona. les comarques són entitats integrades per municipis per a la gestió
de les seves competències i serveis locals. A l'actualitat n'hi ha 41:
Alt Urgell, Andorra, Anoia, Bages, Baix Cinca, Baix Ebre i el Montsià: Montsià,
Baix Ebre, Baix Llobregat, Barcelonès, Berguedà, Camp de Tarragona: Baix Camp,
Alt Camp, Tarragonès, Capcir, Cerdanya: Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya, Comtat de
Ribagorça: Ribagorça, Alta Ribagorça, Conca de Barberà, Conflent, Empordà: Baix
Empordà, Alt Empordà, Fenolleda, Garraf, Garrigues, Garrotxa, Gironès, Llitera,
Maresme, Matarranya, Noguera, Osona, Pallars: Pallars Jussà, Pallars Sobirà,
Penedès: Baix Penedès, Alt Penedès, Pla d'Urgell, ,Pla de l'Estany, Priorat,
Ribera d'Ebre, Ripollès, Rosselló, Segarra, Segrià, Selva, Solsonès, Terra Alta,
Urgell, Vall d'Aran, Vallès: Vallès Oriental, Vallès Occidental, Vallespir
Catalunya
té una diversitat geogràfica molt marcada, tenint en compte la superfície
relativament petita del seu territori. La geografia està condicionada pel
litoral mediterrani, aquest, amb 580 quilòmetres de costa, i les grans unitats
de relleu dels Pirineus al nord. El relleu català presenta, a grands trets, tres
unitats morofestructurals generals: Les grans unitats de relleu són els Pirineus-Prepirineus,
la Depressió Central o de l'Ebre i el Sistema Mediterrani Català, a més de les
planes litorals i la Serralada Transversal
Existeixen a Catalunya onze parcs naturals: el Parc Natural de l'Alt Pirineu,
Aiguamolls de l'Empordà, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Cap de Creus, Els
Ports, Parc Natural del Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, la Serra de
Montsant i la Zona volcànica de la Garrotxa; un parc nacional, Aigüestortes i
Estany de Sant Maurici; una reserva natural, la Delta del Llobregat; i una
reserva marina, les Illes Medes.
Montserrat : És un massís de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest
del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.El nom prové per la
forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan
pensar en dents de serra Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les
Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser
declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació. Dalt s´hi aixeca
el Monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de
Montserrat
El nom de Catalunya -d'etimologia incerta, encara que probablement derivat de "terra
de castells"- es comença a utilitzar a mitjan segle XII per designar el conjunt
de comtats que formaven la Marca Hispànica i que, un cop alliberats de la
dominació musulmana al segle IX, s'anaren desvinculant gradualment de la tutela
franca i esdevingueren sobirans.
Aquest territori sobirà, conegut com a Catalunya Vella, amb una societat de
caire eminentment feudal, inicià una important expansió territorial, que començà,
en el trànsit dels segles XI al XII, en temps del comte Ramon Berenguer III -el
primer a ser anomenat monarca dels catalans-....al segle XIV, moment de màxima
expansió territorial de la confederació catalano-aragonesa. A part del Principat
de Catalunya, el seu domini s'estenia al Rosselló, el Regne de Mallorca i la
resta de les Illes Balears, el Regne de València, les illes de Sicília i Sardeña
i els ducats grecs d'Atenes i Neopatria. A mitjans del segle XV s'hi afegiria el
Regne de Nàpols......
Entre les obres preromàniques més importants sobresurten l'església de Santa
Maria de la Tossa de Montbui (Anoia), bona part del conjunt de les esglésies de
Terrassa, Sant Quirze de Pedret, la porta Ferrada -única resta de l'antic
monestir de Sant Feliu de Guíxols-, i d'altres. L'arquitectura romànica abunda
molt a banda i banda dels Pirineus i, pel sud, arriba al Penedès. Subtilment es
començà a diferenciar un estil propi depenent del territori:
-oriental: Amb esglésies de grans campanars de planta
quadrada, la majoria, de la primera meitat del segle XI. En són exemples les
catedrals de Girona i de Vic, monestirs de Cuixà, de Ripoll i de Breda.
-central: Amb edificis de planta complexa, els més notables són Sant Vicenç de
Cardona i Sant Serni de Tavèrnoles.
-occidental: Sovint amb campanars alts i esvelts, com les esglésies d'Andorra,
de l'Alt Urgell, del Pallars i de la Vall d'Aran.
-El segon romànic, també dit romànic ple o romànic internacional, s'associa en
la majoria del territori al segle XII. El més notable que aporta és, juntament
amb l'ús de carreus bellament tallats, la incorporació de l'escultura
monumental, com a Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Besalú o Sant Pere de
Galligants.
Catalunya ha donat al món moltes figures importants en els àmbits de la cultura.
Els pintors catalans més coneguts internacionalment són Salvador Dalí, Joan Miró
i Antoni Tàpies. El modernisme, a la fi del segle XIX es presenta com l'art
nacional, en especial en les arts decoratives. Els arquitectes catalans de renom
mundial d'aquest estil són Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig
i Cadafalch
Aeroports
-Aeroport del Prat, situat a quinze quilòmetres de Barcelona, és el més
important de Catalunya, amb prop de trenta-tres milions de passatgers a
l'any.Una de les tres terminals de l'aeroport està destinada al "pont aeri" que
uneix Barcelona i Madrid amb vols constants cada hora.
-Aeroport de Girona, utilitzat especialment per les companyies de baix cost, és
la base del trasllat de turistes a la Costa Brava.
-Aeroport de Reus, orientat al turisme de la província de Tarragona. A poc més
d'una hora de Barcelona.
-Aeroport de Sabadell, no té vols comercials però admet aviació executiva.
-Aeroport de Lleida, inaugurat el 2010.
Els clubs de futbol més importants de Catalunya són el Futbol Club Barcelona i
el RCD Espanyol, ambdós de Barcelona, que jugen a la primera divisió del futbol
espanyol
Catalunya té un patrimoni gastronòmic de primer ordre, per la llarga tradició
culinària (amb un dels registres culinaris escrits més antics d’Europa), per la
capacitat innovadora i creativa de cuineres i cuiners del país que han
esdevingut referents a nivell mundial, per la gran varietat i qualitat de
productes, la diversitat de festes, fires, fòrums… entorn aquests productes i el
món gastronòmic
Entre els seus elements i productes bàsics destaquem, entre les hortalisses, la
ceba, l'all i el tomàquet (base del sofregit), el pebrot i l'albergínia.
Calçotada: Calçots i salsa de calçots acompanyats de pa amb tomàquet i d'altres
verdures i carns a la graella. Els llegums: faves, pèsols, mongetes i cigrons.
La fruita es menja no solament com a postres sinó que acompanya rostits de carn
i aviram. La fruita seca, ametlles i avellanes, s'integra també, sola o en
picada, als plats de carn i peix. L'allioli i el romesco són dues altres salses
definitòries.
Dolços i pastissos acompanyen els àpats i presenten unes varietats relacionades
amb el cicle litúrgic anual: torrons i neules per Nadal, mones de Pasqua, crema
de Sant Josep, coques de Sant Joan, panellets de Tots Sants
Un complement indispensable són els aromàtics vins del
país, de gran qualitat, negres, blancs o rosats i també generosos o rancis, amb
onze denominacions d'origen (D.O.):
Penedès,
Tarragona,
Terra Alta,
Conca de Barberà,
Costers del Segre,
Empordà-Costa Brava,
Priorat,
Alella ,
Pla de Bages,
Montsant i
Catalunya.
Té, d'altra banda, una ben merescuda fama l'elaboració de vins escumosos, segons
el mètode «champenoise», sota la denominació «cava», especialment a la zona del
Penedès (Sant Sadurní d'Anoia).
La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya. És una dansa de grup que
es balla en rotllana, on els balladors s'agafen de les mans, si és possible home-dona-home-dona...
mirant tots al centre de la rotllana. S'acompanya amb el so dels instruments de
vent de la cobla. El ball de bastons i la jota de les Terres de l'Ebre també són
danses populars catalanes, així com les cantades d'havaneres, pròpies de la
costa.
El Camí de Sant Jaume de Galícia és una gran ruta cultural que permet anar
d'extrem a extrem de la península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de
Finisterre.
La ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir
de Montserrat per arribar a Alcarràs (Lleida), on el Camí entra a l'Aragó
Catalunya està vinculada des d'un primer moment amb les rutes xacobees
Des de l'Empordà fins a la Ribagorça, la Ruta Pirineu Comtal, travessa un bell i
històric paisatge, farcit de fets, personatges i llegendes. Esglésies, monestirs,
castells i viles guarden el record d'aquells temps. El tema central de la Ruta
Pirineu Comtal és la història de les valls pirinenques catalanes entre els
segles IX i XII
La Mancomunitat per la promoció de l'Esquí Nòrdic, és una associació de 8
municipis catalans per a la promoció i el desenvolupament de l'esquí nòrdic, que
nasqué l'any 1985 arran de l'impuls d'un municipi cerdà i tres d'urgellencs:
Lles de Cerdanya, Josa i Tuixén, Montferrer i Castellbò i la Seu d'Urgell.
el piragüismo en aguas bravas se ha convertido en el deporte insignia gracias a
sus recursos naturales y a sus equipamientos, hasta el punto de que Sort en la
comarca dels Pallars se considera la cuna de esta disciplina deportiva a escala
estatal
Turisme de Catalunya - Pg. de Gràcia, 105 - 08008 T: 93 484 99 00
.svg){kind=link}
