>> >> TARRAGONA (625)
3/5/2009 11:08
Article 1
Amb la denominació ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CALAFAT es constitueix l’associació, que regularà les seves activitats d’acord amb la Llei 7/1997, de 18 de juny, d'associacions (DOGC 2423, d'1 de juliol) i els seus estatuts.
Article 2
Els fins de l’associació són:
a) Representar un nucli significatiu dels propietaris i veïns de Calafat davant l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar, canalitzant les seves inquietuds i necessitats, a fi d’aconseguir que aquest Ajuntament compleixi amb les seves obligacions de prestació de serveis públics per assolir un estàndard digne en les condicions de vida de Calafat.
b) Col·laborar positivament amb l’Ajuntament en el disseny de les seves ...
Visitas: 1220
: 0.00 (0 votos)
30/4/2009 13:11
El municipi de Banyeres del Penedès és situat a la part central de la comarca del Baix Penedès, a la depressió penedesenca. Té una extensió de 12,14 km² i limita al N amb Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys, a l'E amb l'Arboç, al S limita per un punt amb Castellet i la Gornal (Alt Penedès), i per una estreta franja amb Bellvei i amb Santa Oliva, a l'W amb Albinyana, l'enclavat de l'Albonar (Santa Oliva) i la Bisbal del Penedès. El terreny és suaument ondulat amb inclinació en sentit NE-SW, la mateixa que segueix la riera de Banyeres. A ponent, el límit del terme és marcat pel torrent del Papiolet.
Visitas: 1343
: 0.00 (0 votos)
30/4/2009 12:50
El primer document que esmenta el terme data de l'any 938 en una confirmació de les possesions del Monestir de Sant Cugat del Vallès a càrrec del rei franc Lluís Ultramarí. La torre de la Guàrdia de Banyeres surt esmentada en altres documents posteriors que ratifiquen els drets del Monestir (986, 1002, 1007). A la part vella, en direcció al Nord, es pot veure les restes de la Torre, situada al cim del Puig (172m.)
L'any 1172, Santa Maria de Banyeres era priorat de Ripoll. Les primeres notícies que es tenen del Priorat de Banyeres daten del segle XIII. Un document datat el 1574 fa referència al priorat com a Monestir de Santa Maria de Banyeres, del qual en resta l'ermita, una bella mostra de l'arquitectura romànica.
Visitas: 1289
: 0.00 (0 votos)
27/11/2004 7:38
L'any 1143, Ramon Berenguer IV donà lloc als templers, els quals instauraren al castell una comanda (la Comanda de Barberà), que passà als hospitalers, al s. XIV, els quals en foren senyors fins a la desamortització.A mitjans del s. XIX, els pagesos conegueren una època brillant en l'economia que pocs anys més tard cau en una forta crisi, a causa de l'aparició de la fil•loxera. Aquest fou un dels motius pels quals els pagesos pobres intentessin, mitjançant l'associacionisme, salvar-se de la davallada. Amb aquest esperit es fundà a Barberà, l'any 1894, "La Sociedad de Trabajadores Agrícolas del Pueblo de Barberá", anomenada "La societat". Aquest va ser l'inici del cooperativisme agrari de les comarques tarragonines.
Visitas: 1411
: 0.00 (0 votos)
30/4/2009 14:29
El municipi de Barberà de la Conca, de 26,43 km², confronta amb els de Cabra del Camp (Alt Camp) (SE), Sarral (NE), Solivella (N), Pira (W), Montblanc (SW) i Figuerola (Alt Camp) (S). El municipi és situat al SE de la Conca estricta; el terreny és suaument ondulat a la banda central i accidentat a la part meridional per la serra de Miramar (que fa de partió amb la comarca de l'Alt Camp) i a l'oriental pels estreps occidentals de la serra de Comaverd (punta de Conills, 698 m). Per la part septentrional el territori és lleugerament accidentat; se'n destaca el tossal de Coma-ral, amb 534 m d'altitud.
Visitas: 1220
: 0.00 (0 votos)
execution time : 0,162 sec